Ahir es va recordar per primer cop aquesta
efemèride de manera oficial i, per l'any vinent, està previst que la
celebració s'acompanyi d'una placa que recordarà, des d'un indret
destacat de la ciutat, que Vilanova i la Geltrú va proclamar la
república el 5 d'octubre. A partir d'ara, cada 5 d'octubre es penjarà
l'estelada a la façana consistorial.

La ciutat es va anticipar al president Lluís Companys i, un dia
abans que ell, a instàncies de les forces sindicals locals, l'alcalde
de l'època Antoni Escofet va donar suport a la proclamació de la
República Catalana des de Vilanova i la Geltrú amb la hissada de la
senyera estelada a l'ajuntament. El mateix dia, les forces sindicals
del municipi van penjar banderes roges dels balcons laterals de la casa
consistorials. I mentre que a la resta de Catalunya i a Barcelona la
revolta va durar tan sols un dia i una nit, a Vilanova es va mantenir
durant cinc dies i va ser necessària la intervenció de diverses
dotacions de la Guàrdia Civil, l'exèrcit de mar i un regiment
d'infanteria de Tarragona per sufocar-la.

La placa commemorativa

Per
recordar tot això i reparar en la mesura del possible la memòria
d'aquests fets i els seus protagonistes, el ple del mes de setembre va
acordar que a partir d'ara cada dia 5 d'octubre el municipi rememorarà
l'efemèride amb la penjada de la senyera a l'ajuntament. A més, la
comissió local per a la memòria històrica ja treballa en la
instal·lació d'una placa que deixarà constància dels fets en un lloc
visible o significatiu de la ciutat. De fet, la proposta ja està a la
comissió de Patrimoni, que serà l'encarregada de seleccionar l'ubicació
de la placa, la redacció de la qual encara s'està consensuant.

«Reparació local»

La
proposta va sorgir de la Candidatura d'Unitat Popular i va aconseguir
un ampli suport dels grups municipals. En aquest sentit, el regidor de
la CUP, Quim Arrufat, es mostrava ahir satisfet de veure, «75 anys
després, l'estelada al balcó de l'ajuntament». Per Arrufat, la modesta
però simbòlica celebració d'ahir és important pel que té de
«recuperació del passat de la ciutat»: «Són uns fets històrics propis
que si no els escriu cap institució local es perdran.»

La
repressió que va seguir la revolta en els mesos posteriors va ser
especialment cruenta a Vilanova i la Geltrú, on hi va haver fins a un
centenar de detinguts i la meitat d'ells van ser finalment processats i
empresonats, entre els quals es trobaven els membres del govern
municipal.

Al marge dels detalls de la revolta, els fets
d'octubre a Vilanova es llegeixen sovint, gràcies a la perspectiva
històrica, com la reacció del poble davant del temor fundat que amplis
sectors de la dreta, l'exèrcit i l'Església, estaven preparant el futur
alzamiento nacional, que finalment va arribar dos anys després, el juliol de 1936.